“El esfuerzo del que sabe que debe mejorar lo que ha hecho hasta ahora,  hace que, sin saberlo, esté haciendo, lo mejor que sabe”

Com va començar tot? Encara que no sóc pagès, vinc de família de pagesos. De petit xafava el raïm amb els peus. Tot el poble vivia del vi, llavors. Jo, que sóc cabaler, vaig marxar del poble als 14 anys, per fer de mecànic a Artesa de Segre. El 1959, amb 18 anys, em vaig establir a Barcelona. Però la terra tira i al cap de molts anys vaig tenir l’oportunitat de comprar un antic paller a Baldomar i una era on plantar una vinya. Era l’any 1980 o 1981. Així començà tot, simplement amb la idea de fer vi per a mi i de tornar als orígens, de recordar la infantesa.

D’on ve aquest impuls personal? D’una banda sempre he tingut un esperit innovador, de crear coses diferents i millors. Això m’ha servit molt per a la professió de mecànic de cotxes, que m’ha donat mitjans i recursos. Però és que, a més, jo sóc un sentimental. Amb l’edat he anat valorant cada vegada més l’esforç que els meus pares, que eren una família humil, van fer per pujar tres fills i donar-los a tots un ofici. D‘aquí ve que crear el celler hagi estat una mena de reconeixement.